Economia de l'educació; BLAUG

Durant els anys 60 hi va haver un gran creixement a l’àmbit educatiu degut a la creença de la teoria del capital humà, on es creia que més educació significava més beneficis econòmics en un futur. A començaments del 70 però, apareixen arguments oposats a aquestes teories. Mark Blaug és un autor que en fa una crítica a partir dels següents punts; la hipòtesi de la selecció, el contracte laboral incomplet i la segmentació del mercat laboral, centrant-se en la funció socialitzadora de l’educació, per tant, centrant-se més en la demanda que en l’oferta.

La funció socialitzadora de l’educació ens diu que l’escola plasma els mateixos valors que hi ha presents a la societat capitalista. Així, l’escola fa una divisió amb els que creu que seran estudiants amb èxit i estudiants sense futur. Depenent d’on et derivin, seràs format amb unes característiques determinades de personalitat. En el cas dels joves sense titulació, seran instruïts amb una conducta de puntualitat, constància, concentració, obediència, submissió i capacitat de treballar en grup. Mentre que als llicenciats universitaris se’ls exigirà una bona autoestima, confiança en sí mateixos, adaptabilitat i la capacitat d’assumir rols de lideratge.
Per tant, es creu que les escoles reprodueixen els mecanismes del mercat laboral sense oferir altres alternatives.
Però un cop dins del món laboral, podem observar que a la majoria d’empreses es dóna més importància al fet de tenir unes determinades característiques en el teu lloc de treball que no de tenir més o menys coneixements.
Doncs la majoria de treballs en una economia industrial, exigeixen competències que s’adquireixen en el mateix lloc de treball i per tant no requereixen una determinada acumulació de conceptes, sinó la capacitat d’aprendre amb la pràctica.
A més a més, no només pel fet d’haver invertit més anys en estudis rebràs majors beneficis econòmics en un futur ja que també influeixen les característiques personals com ara l’origen familiar i les habilitats mentals innates o adquirides. Doncs aquí la família pren un paper important ja que en la seva funció socialitzadora inculquen valors i actituds que et beneficiaran o no per obrir-te les portes del món laboral en una societat industrial.
Aquests és un altre punt que desmenteix el fet de quants més anys al sistema educatiu més creix l’economia del país.

La hipòtesis de la selecció fa referència a la classificació dels alumnes per part de l’escola segons els seves característiques innates o provinents de l’entorn familiar. Tot i aquesta selecció, la desigualtat entre els salaris inicials segons si són joves amb o sense títol, anirà desapareixent amb l’acumulació dels anys d’experiència laboral.
La hipòtesi de la selecció referent a les empreses, ens diu que per reduir costos a l’hora de seleccionar de manera encertada el seu personal evitant pèrdues econòmiques, es basen en estereotips de sexe, color, ètnia, qualificacions acadèmiques, estat civil, edat i experiència professional prèvia.
Les qualificacions acadèmiques però, és la metodologia més freqüent ja que és l’única legalment permesa i aprovada, fet que fomenta l’ús de l’educació com a mètode de selecció.

Una altra manera de seleccionar empleats és amb el que es denomina mercats laborals interns. Es tracta de promocionar càrrecs vacants als empleats de la pròpia empresa ja que aquesta ja els coneix i per tant afavorirà una selecció més encertada pel lloc del treball vacant segons les característiques dels seus empleats.
En el món laboral però, cal ser conscients de que hi ha l’existència del contracte laboral incomplet. És a dir, quan es fa el contracte, s’especifiquen certes coses però no la intensitat i la qualitat demanada a l’hora de treballar. Doncs aquestes característiques no especificades, però valorades per l’empresari, poden potenciar l’autopromoció o bé l’acomiadament de l’empleat.
A part de la promoció interna, les empreses ofereixen als seus empleats diversos serveis laborals (augment salarial, rotació, període d’atur) segons el lloc de treball i per tant segons les pròpies característiques. Aquestes diferenciacions originen una classificació dins l’empresa segons qui disposa o no d’aquestes trets.
Per millorar el rendiment dels seus empleats, l’empresa ofereix formació general i/o específica pels seus treballadors, afavorint la fixació de la posició del lloc de treball a l’empresa i per tant, perdurant la divisió dins l’empresa segons la primera hipòtesis de selecció.

La formació general és aquella que l’empresa no sol finançar ja que es tracta d’una formació útil per a treballar a qualsevol empreses i per tant no interessa costejar.
En canvi, la formació específica només serà útil per a aquella empresa on l’empleat està treballant actualment i per tant, sí que interessa perquè inverteixen en la pròpia empresa i no en l’individu de manera indirecta.

Doncs Blaug creu que fixar-se en els certificats acadèmics és econòmicament eficaç, però no pel fet de tenir un certificat acadèmic ets un treballador més eficient, sinó perquè s’eviten conflictes entre l’interès del treballador i l’empresari.
Però el creixement econòmic del país, no ve determinat pel nivell acadèmic dels seus habitants, aquest hi contribueix però les habilitats i els coneixements s’adquireixen realment en el lloc de treball i segons les característiques de personalitat adequades (dos aspectes determinats per la socialització).

Comparant aquest funcionament del mercat laboral amb el d’ara present, podem veure que moltes concepcions encara són presents, així com la dinàmica de les escoles, on encara moltes segueixen segregant els alumnes segons les seves potencialitats, fet que divideix els joves segons les expectatives del professional que poden ser certes o no però el que no donen és l’oportunitat a aquell alumne de desenvolupar les seves capacitats sota unes òptimes expectatives.