El pas de la societat industrial a la societat de la informació el podem situar al 1973 on amb la crisi del petroli les empreses van veure la necessitat de buscar noves formes de desenvolupar-se i progressar que no fos a través dels guanys que produïa aquest combustible.
La crisi va ser causa de la decisió dels països exportadors de petroli de deixar de vendre’l a aquells països que no els havien ajudat amb una guerra que patien.
Doncs aquests països van prioritzar l’àmbit de serveis ja que així disminuïen la seva dependència econòmica cap aquest combustible. Al mateix temps que es prioritzava l’àmbit de serveis, progressaven els coneixements del món tecnològic i com a conseqüència, les empreses van introduir l’ús de les noves tecnologies a les seves produccions aconseguint una major productivitat minimitzant el cost. Alhora, algunes empreses van passar d’una estructura jerarquitzada a una estructura horitzontal, facilitant així la transmissió de coneixements entre empleats i directius potenciant noves estratègies empresarials, com per exemple actualment Google.
El model d’empresa doncs, va canviar organitzant-se per xarxes sent un sistema dinàmic i obert. Alhora es va posar èmfasis a la importància de treballar en equip i de seleccionar i processar tota la informació de la qual es disposa. Aquesta incorporació de les TIC a la societat podria haver suposat un gran avenç quan a igualtat social, però el que va succeir és que la societat es va dividir pels qui tenien accés a les noves tecnologies i sabien seleccionar i processar aquesta informació, i els que no. Aquesta desigualtat és el que s’anomena “brecha” digital.
El que cal doncs, és afavorir l’accés de les TIC a tota la població per poder aconseguir la igualtat d’oportunitats. I és que en aquesta nova Era, on la informació és fonamental, no s’aplica l’ús de les noves tecnologies només en l’àmbit econòmic, sinó també en l’àmbit social i cultural, com ens indica el títol d’aquest llibre de Manel Castells.
La crisi va ser causa de la decisió dels països exportadors de petroli de deixar de vendre’l a aquells països que no els havien ajudat amb una guerra que patien.
Doncs aquests països van prioritzar l’àmbit de serveis ja que així disminuïen la seva dependència econòmica cap aquest combustible. Al mateix temps que es prioritzava l’àmbit de serveis, progressaven els coneixements del món tecnològic i com a conseqüència, les empreses van introduir l’ús de les noves tecnologies a les seves produccions aconseguint una major productivitat minimitzant el cost. Alhora, algunes empreses van passar d’una estructura jerarquitzada a una estructura horitzontal, facilitant així la transmissió de coneixements entre empleats i directius potenciant noves estratègies empresarials, com per exemple actualment Google.
El model d’empresa doncs, va canviar organitzant-se per xarxes sent un sistema dinàmic i obert. Alhora es va posar èmfasis a la importància de treballar en equip i de seleccionar i processar tota la informació de la qual es disposa. Aquesta incorporació de les TIC a la societat podria haver suposat un gran avenç quan a igualtat social, però el que va succeir és que la societat es va dividir pels qui tenien accés a les noves tecnologies i sabien seleccionar i processar aquesta informació, i els que no. Aquesta desigualtat és el que s’anomena “brecha” digital.
El que cal doncs, és afavorir l’accés de les TIC a tota la població per poder aconseguir la igualtat d’oportunitats. I és que en aquesta nova Era, on la informació és fonamental, no s’aplica l’ús de les noves tecnologies només en l’àmbit econòmic, sinó també en l’àmbit social i cultural, com ens indica el títol d’aquest llibre de Manel Castells.
Benvolguda Mireia,
ResponderEliminarBon comentari però cal que relacionis més el comentari amb la lectura perquè es puguin observar les idees principals que planteja Castells en el text. Podries fer un breu comentari amb aquestes?
Òscar
Doncs pel que he pogut anar veient, Castells diu que l’economia d’ara és una economia global, on el capital pot ser a les mans de qualsevol empresa gràcies a la comunicació a través de xarxes. Això, alhora que potencia que el capital estigui “repartit” entre diferents empreses, fa que la societat es divideixi segons el nivell d’instrucció que es té respecte els nous mitjans que s’utilitzen en tota aquesta nova estructura: les noves tecnologies. Doncs qui no disposi d’una instrucció adequada en aquests nous mitjans, es queda al marge. Per tant, Castells diu que des de l’educació (formal i no formal) s’ha d’alfabetitzar tecnològicament per evitar aquesta separació que s’està establint entre qui té i qui no té competències en les TIC.
ResponderEliminarGràcies Mireia
ResponderEliminarÒscar